Terra rara

terra rara

subclasse de	element químic
nom curt	ree, rem
descrit per la font	Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron, Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron, Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron, Encyclopædia Britannica

Les terres rares són un conjunt de disset elements químics, metalls, amb propietats semblants que inclou l'escandi i l'itri del grup 3 de la taula periòdica i els quinze elements de la sèrie dels lantanoides (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).^[1] Són algunes de les primeres matèries estratègiques en l'economia mundial.

Es van descobrir al llarg del segle xix, però no va ser fins al Projecte Manhattan, a la dècada de 1940, que se'ls va poder purificar industrialment. A la dècada de 1970 l'itri va trobar una aplicació massiva en la fabricació de fosforòfors dels tubs de raigs catòdics emprats en les pantalles dels televisors en color. A poc a poc es van fer indispensables principalment en tres àmbits: l'electrònica de consum; la indústria armamentística, en especial els sistemes de comunicació adherits a míssils i a drons, i el sector de l'energia neta, ja que formen part dels potents imants que s'usen en els motors dels cotxes híbrids o en els aerogeneradors.^[2]

Alguns d'aquests metalls són, al contrari del que suggereix el nom, força abundants a l'escorça terrestre, però no es troben en grans acumulacions sinó que estan dispersos i combinats amb altres elements:^[3] a la mina xinesa més rica, cal extraure 1.000 kg de mineral brut per a obtenir 60 kg de metalls rars.^[4] L'abundància del ceri és, per exemple, d'unes 48 parts per milió (ppm),^[5] mentre que la de tuli i luteci és de només 0,5 ppm. En la seva forma elemental, les terres rares tenen un aspecte metàl·lic i són bastant tendres, mal·leables i dúctils. Aquests elements són químicament molt reactius, especialment a altes temperatures o quan es molen.